ELS FILLS DE CASA

ELS  FILLS  DE  CASA
*
15-2-18
*

Una vegada, no fa pas gaire,
els fills de casa nostra van sortir a trenc d’alba,
quan encara brillava Venus al cel.
No tornaven i no van tornar,
i vam saber què els passava:
la gent del rei havia empresonat,
els nostres fills i els que els acompanyaven.

Sembla que expliqui un conte antic,
i no és un conte, que és d’ara.
Molta, molta gent demana al rei
que ens torni els fills cap a casa
perquè no han fet cap mal ni abans ni ara.
Fills d’altres cases han fugit enllà
per no ser presos de l’enveja amarga,
ni de fosca justícia venuda i renegada.
Però nosaltres enyorem els nostres
i emprenem llargs viatges per una abraçada.
Tot el poble alça els braços per la pau.
i el crit de llibertat omple carrers i places.

Deia el Cid: “Oh envidiosos castellanos,
cuán mal pagais la defensa
que tuvísteis en mi espada
ensanchando vuestra cerca...”
I Rosalia de Castro, la poeta:
“¡Castellanos de Castilla,
tenéis corazón de acero,
almas como peñas duras
y sin entrañas el pecho!”
“Castilla debe saber,
que de tan grande se alaba,
que siempre soberbia torpe
fue hija de almas bastardas.”

I allà són els fills de casa,
els que pateixen presó,
a les Castelles glaçades
com el cor dels seus botxins,
com el cor del rei que els mana.

*****

Olga Xirinacs
Tarragona, 11-2-18




JOROPO


JOROPO
*
23-1-18
Aquests dies  que obliguem el nostre cervell a fer hores extraordinàries; que demanem al nostre cos a mantenir-se en forma per suportar els contratemps derivats de la política, com si no en tinguéssim prou amb els particulars; aquests dies, doncs, m’he dedicat a revisar l’armariet de música, o musiquer. Un moblet venerable que fa joc, en la talla, amb cadires, butaques i sofà, ideat tot pels meus avis com a sala de música.
            Com que l’armari està atapeït, però en ordre, en la revisió he trobat algunes peces curioses que oblidava que eren desades allà. Les he saludat i tornat a lloc amb una certa nostàlgia.
            Ves com són les associacions d’idees: llegeixo que el Papa és a l’Araucària, em fa gràcia i trec una partitura que tocava de jove: Alma Llanera. Alma Llanera és un joropo i es balla “zapateado”. L’autor, Rafael Bolívar Coronado, la va escriure el 1914 i de seguida va ser adoptada popularment com un segon himne de Veneçuela.
            “Yo nací en esta ribera del Arauca vibrador, / soy hermana de la espuma, / de las garzas de las rosas / y del sol. / Me arrulló la viva diana de la brisa en el palmar / y por eso tengo el alma / como el alma primorosa / del cristal (...) “
            Revisar el musiquer és fer aparèixer totes les ànimes de la música allà continguda i, el que és més engrescador, els puc donar vida amb les meves mans. Llavors els pulmons s’eixamplen, el somriure aflora als llavis, canto amb la meva veu cada vegada més fluixa, però tampoc em sent ningú. I allà va el joropo.
            Per un moment, s’ha obert una escletxa de llum en el fosc firmament de les preocupacions del dia.
            *
            1- El musiquer.

           2- Ànimes de la música. Cors i orquestra Mediterrània en la interpretació de la meva cantata “Cada castell una flama”,  música de Jordi Molina, dirigida per Josep Prats i enregistrada per la televisió de Vilafranca del Penedès, al mateix teatre de Vilafranca. Foto retocada. Es va presentar en cinc auditoris de ciutats castelleres i mai més no s’ha tornat a representar; és preciosa perquè Molina és bon compositor i l’orquestra cobla, de primera. Falta algun “redescobridor” i el que en diuen una “zona de confort”. Gràcies.

L'ARBRE DELS DESIGS


ARBRE DELS DESIGS
*
5-1-18
*

Margarideta, lleva’t de matí,
vés a veure si els reis ja són aquí,
vull dir els mags que segueixen estrelles,
i parlen amb pastors i amb les ovelles.

Margarideta, lleva’t de matí,
vés a veure si els presos són aquí;
si no els veus, crida fort, que vinguin àngels,
mags i criats, que encara han de partir,
i l’home de la llenya, i el carboner del bosc,
i el fill del pescador, i el moliner i la dona,
i el que cull les olives, i el forner, cepat,
i el serraller, i el carreter i els bous,
i els pescadors amb rems i eixàrcies,
anem, Margarideta, cridarem ben fort,
que caiguin les parets de la presó,
com van caure aquells murs de Jericó.
Correm, Margarideta, que t’ajudo jo.
*

Olga Xirinacs

2018

2018
*
1-1-18
*
Llibres, pàtria, flors. Pàtria, flors, llibres. Flors, llibres, pàtria. En l’ordre que vulguem, i que creixin amb nosaltres mentre els vivim amb un somriure al cor i als ulls.
És el meu desig per a tothom  aquest 2018 que tot just comença.
*

SERENA CONFIANÇA


SERENA  CONFIANÇA
*
24-12-17
*
Bon Nadal a tothom. Bon any nou als que saben apreciar la bondat i la practiquen. Als altres, el bon desig no els serviria de res.
Hem reflexionat, hem treballat, hem patit i tenim uns resultats. Moltíssima gent ha tret força de flaquesa i ha confiat com mai no ho havia fet. La fe mou muntanyes, diuen, i la feina també. I l’esperança, que sempre és llarga, com la mateixa paraula.
Particularment, he patit una pèrdua dura i em costa fer camí. Mal any, diria. Però hi ha tantes coses bones que no puc acabar de dir això de ‘mal any’. Vaig fent un camí molt lent perquè només tinc les paraules i les petites imatges.
Les petites imatges em salven: em poso a buscar, retallar, enganxar cartolines i m’imagino que sóc dins de ciutats impossibles amb amics que surten per les finestres.
La serena confiança petita la dóna també la Tuca, la gossa dels meus fills: la fidelitat, l’amor, la vigilància.
Vull per a tots vosaltres i pel país estimat un nou any de serena confiança.
*
1- Nadala
2- Tuca


PERQUÈ AVUI ÉS SANTA LLÚCIA...



PERQUÈ AVUI ÉS SANTA LLÚCIA...
*
13-12-17
*

Perquè avui és santa Llúcia, cada any havia recomanat als amables lectors d’aquest blog que cantessin la preciosa peça del compositor Toldrà i del poeta Sagarra, per passar una estona agradable. Però ara aconsello més que mai adreçar-nos a la santa patrona de la vista perquè és necessari:
1- Per mantenir els nostres ulls en la millor condició possible.
2- Per adreçar els nostres ulls polítics a l’opció més encertada.
3- Per no desviar els nostres ulls als monstres que bramen a les vores del camí.
4- Per admirar algunes belleses que es produeixen al voltant nostre, com persones, núvols, flors...
5- Per saber captar la felicitat en comptes de l’odi.
*
Fotos: núvol de posta davant de casa.
           Santa Llúcia a la catedral de Tarragona.
           Eucaliptus (balsàmic) i samovar (reconfortant).


DESEMBRE


DESEMBRE
*
4-12-17
*
Avui és santa Bàrbara, quan a casa – Delegació de Unión Española de Explosivos- fèiem una festada amb amics del gremi, xampany, cants a taula... I a la família no eren pas creients, però la vida ja porta aquestes contradiccions i la mort dels anys joves.
No podem tornar enrere.
Ahir, al claustre, havien podat els rosers; de les roses sols en quedava algun pètal.
El fred i la tristor m’envoltaven com un halo gèlid.
Un pètal surava a l’estanyol petit. No era cap arca de Noè. Contemplació efímera de petites belleses.
Aquest ara és el camí. I les arrels i són. Amb l’esperança.

*