ADOCTRINAR

ADOCTRINAR
*
17-10-17
*
DE BEN PETITS ENS VAN ADOCTRINAR EN CASTELLÀ. CADA DIA, AL PATI, ENS FEIEN CANTAR L’HIMNE D’ESPANYA (COL·LEGI DE MONGES). ALTRES COL·LEGIS CANTAVEN EL CARA AL SOL. L’ENSENYAMENT ERA DEL TOT EN CASTELLÀ.
SI ALGÚ ENCARA NO SAP ELS SEGADORS, QUE L’APRENGUI I REPETEIXI: “ENDARRERE AQUESTA GENT / TAN UFANA I TAN SUPERBA”.
*
Portades del diari El Punt/Avui.


FINAL DE FESTA


Aquests són uns nuvis desconeguts per a mi: es feien fotos davant de casa i els vaig retratar, per això els acompanyants em miren i em demanen que els guardi una foto. És l'última núvia de setembre. Ja en vaig retratar una altra, fa anys, i ens vam arribar a conèixer de manera molt curiosa, passat molt de temps. 
Però s'acabava setembre, el de les esperances. Hi ha hagut més festes i contratemps, fins avui, dia de la gran espera. Però diumenge vaig escriure aquest poema:

*

FINAL DE FESTA

La festa ja s'acaba, els timbalers són lluny,
al pla de la Seu la tenora retruny.
A terra, pètals i estrelles de paper:
ahir es casava una parella cap al tard.
S'ha post el sol a la cara dels gegants
i els geganters es treuen la carcassa.
La Verge del Roser ja s'ha adormit
al seu cambril guarnit del carrer Merceria.
Com que els gegants no han llegit el diari,
no saben que les empreses també marxen
i  els bancs s'espolsen l'espardenya
d'aquesta mala terra que no es mereix ni un euro.
Els diables ja desen els petards i, en canvi,
creix l'amenaça contra els baluards.
No jugueu amb l'esforç d'aquest poble,
no defallíssiu ara, tan cansats com aneu,
recordeu que David va guanyar i anava a peu.
*
OX
8-10-17

GRANDESA

GRANDESA
*
4-10-17
*
Grandesa del poble català a TOTS els carrers i places de Catalunya.
No s’havia vist mai tanta plenitud.
Gràcies i felicitats per tal meravella.
Ara és l’hora, sant Jordi de les nostres esperances: CAL VÈNCER EL DRAC.
*
Obra de Mijail Nesterov-1898- Sant Petersburg

TARDORAL

TARDORAL
            *
            30-9-17
            *
            Avui el temps es fa més viu a les nostres mans. Es torna vermell, de colors intensos i rotunds, portats pel mes de setembre que s’acaba.
            Bellesa tardoral de fruites, lliris i una deliciosa aquarel·la de Ricard Ferrer, de Blanes, el pintor amb alta vocació creativa, com va ser la de Miquel Àngel. Ricard pinta frescos per temples i decora els murs amb tot el vigor i el color mediterranis.
            Això al mateix temps que floreixen els iris poderosos, els palosantos untuosos i les prunes de porpra vellutada.
            Tota aquesta energia i grandiositat al voltant nostre, ens porta a proclamar el vot sobre mars i muntanyes, sobre plans i pastures. Com diu Ventura Gassol:

            “CATALUNYA, TERRA NOSTRA
            VOLES COM UNA NAU:
            EL CEL BLAU ET FA DE SOSTRE,
            MASSA AMPLE PER SER ESCLAU. “

            Votarem, volarem, ens alliberarem.

            *

STILLEVEN

STILLEVEN
*
22-9-17
*

La tardor estimada  i enganyosa m’ha vingut a trobar en forma d’atractiva llum de moniato, que m’ha fet pensar de seguida en Nicolau Maes, un dels holandesos de l’abundosa i aconsellable “vida quieta”, stilleven”, que se’n va dir a Delft el segle XVII d’aquestes natures reposades tocades per una llum que només el nord pot donar.
El piano, ara també quiet, conté cançons tranquil·les, com el plat de terrissa on descansa un tubercle tan exquisit com el moniato, però aquest en dolços sabors que se’m desfaran a la boca mentre assaboreixo un serial on per fi apareix la pluja que aquí la natura em nega.
Color de flama de llar però ara sense altre foc que el forn, virtut, aquesta, que escampa a la casa una untuosa i sensual aroma.
Com la velleta de Maes que sopa sola a casa, amb devoció i  quietud, em menjaré sola un moniato dels dos que hi ha al plat. Serà un pas més en l’adaptació a la solitud, però compartiré la bellesa del fruit entre vosaltres.
*
Foto OX

AL VOLTANT DEL DRAMA

AL VOLTANT DEL DRAMA
*
9-9-17
*
                    1- El senyor fa una mirada  de mala hòstia que no vaticina res de bo.


                                             2- La tropa de la gavina conspira.

   3 – Contra el soroll i la càrrega, taps de suro, de cera, de silicona, de goma o de plastilina.


                 4 – Impassible la cúpula roja. L’acord impossible. Quina  creu. Cares d’estaquirot (cadascú que reconegui els seus). Santa paciència. La vigilància va de verd.

                                         5 - ¡Marededéusenyor!, diu en Higgins.

                                                                 ***