VIA MORTA


*
El tren dels morts aparca en via morta.
*
Tots tenim lloc al tren dels morts; tots els que esperen veure la llum del final del túnel.
*
I n'hi ha, de llum, la fotografia la mostra. El que no hi ha és temps: només infinit. Per això hi cap tot, de generació en generació.
*
El meu espai al tren dels morts també hi és, i de tant en tant hi pujo per saludar els que van fer el viatge abans que jo.
*
Al nostre compartiment hi trobo la iaia, amb qui vaig viure i créixer. Érem un microcosmos, un microclima, amb el nostre piano i els lieder; amb el nostre jardinet amb freesies; amb el nostre gat Miscardito; amb la nostra minyona que ens estimava amb ulls somrients: "mireu-se-les totes dues, com es contemplen", deia, quan ens veia cosir i llegir vora la finestra, en les butaques davant per davant.
*
La iaia amb els seus records, postals, vistes d'estereoscop. Jo amb els meus estudis de música, les meves pintures, els dibuixos amb tinta xinesa. Ella que em feia xocolata per esmorzar.
*
Totes dues als llargs estius de Rubí, amb les nostres amistats quietes, amables, tan recordades; amb el nostre jardí anglès; amb el seu estil de cuina acurat; amb els seus records dels grans viatges i els perfums comprats a París.
*
Jo, que anava covant aquelles explicacions fins que vaig arribar a fer els meus, de viatges.
*
I la casa d'aquí, que contenia aquest petit univers obert a mar i a sol, a tempestes de llevant i, llavors, al fum dels trens de carbó. La casa, precisament aquest paradís on jo conservo la seva memòria enyorada.
*
Tot és en via morta.
***
Túnel en via morta. Arxiu Roca-Xirinacs.

1 comentari:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Potser sí, però no ho sé, res no em sembla que sigui en via morta sinó que a través de la memòria tot és en via viva. Vull dir que a través de la memòria 'presentitzem'.
M'agraden les teves reflexions: convoquen les meves.