DE L'AMISTAT


*
L'amistat és més llarga que l'enamorament: el prepara i el sobreviu.
*
Les primeres complicitats adolescents entre amigues van ser l'inici de la nostra llibertat: teníem un espai secret, evadit i compartit.
*
"Perdre un amic és perdre la meitat de l'ànima", reconeixia Agustí d'Hipona. Jo n'he perdut tres i en perdré més si vaig vivint. ¿Com sobreviure?
*
L'amiga íntima vol dir, en l'expressió adolescent, aquella a qui confiem el nostre temps únic, apassionat, trstíssim, gloriós; tant, que el nostre cor no el podria contenir tot sol. La mare té gelosia de l'amiga íntima.
*
L'amiga íntima també ens pot conduir a l'amor total; però el nostre món no sempre sil·lumina així.
*
L'amiga íntima, si sobreviu el pas d'adolescència a jove, ens acompanyarà tota la vida, salvant totes les distàncies. La conversa, malgrat els anys, serà represa amb familiaritat: ens sabíem els antecedents.
*
*
*
L'amoret savi. Collage d'O.X.

2 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El de l'amiga íntima -o amigues, que a a vegades n'hi ha més d'una- és un tema per a una llarga conversa, també per a un llarg assaig.
Segurament tens raó: la mare té gelosia de l'amiga íntima.
Però jo que sóc mare, donaria molt perquè la meva filla tingués una d'aquestes amigues de l'ànima. Té amigues, però no em sembla que estiguin prou a l'alçada d'aquesta figura que, en efecte, és beneficiosa per a l'ànima. Una amiga així escolta i diu el que la mare, per més que vulgui escoltar i dir no pot fer. La relació de la mare amb la filla sovint resulta difícil (no negativa, difícil per complexa) quan totes dues són intel.ligents.

Israel Clarà (La figa del Papiol) ha dit...

L'amistat sempre és un secret i un misteri: els amics són gelosos de la unió que els manté i alhora no es poden explicar per què els seus cors s'entenen. I el més meravellós de tot és que sembla no tenir edat: jo, per exemple, em considero amic teu, i tinc trenta-tres anys. Ens separen uns quants anys i moltes més experiències viscudes i, això no obstant, no impedeix que ens puguem reconèixer quan ens mirem als ulls o en l'escalf de la conversa còmplice. L'amor pot esgotar-se per ell mateix. L'amistat sempre haurà de ser destruïda des de fora perquè per ella mateixa, si és amistat de debò, no s'autoconsumirà mai. Un petó, amiga Olga.