*
Història d’un llibre.
Aquí teniu un bon llibre amb llarga història. D’uns anys cap aquí és conegut per familiars i íntims com a “llibre dels collons”. Veureu: és el Premi Sant Jordi “Al meu cap una llosa” i que va obtenir, cosa difícil també, el Premi de la Crítica. Va tenir molt bones crítiques, i corria l’any 1984. Tracta de la mort de Virginia Woolf, dona sempre d’actualitat. Porta abundosa documentació sobre el Londres i voltants de la segona guerra mundial, perquè a casa disposàvem dels butlletins de notícies de la BBC de l’època. El pròleg és de Pere Gimferrer.
Doncs bé, a pesar que llegiu als diaris que fulanet o fulaneta han tingut 20, 30 o X traduccions a no sé quantes llengües, aquest bon llibre no ha aconseguit en tots aquests anys ni una traducció mal que fos al castellà. Jo el volia en anglès, que és el que li pertoca. Ni institucions ni Proa ni agents literaris ni persones concretes han fet possible la traducció i publicació en llengua estrangera. Jo hi he batallat amb totes les forces, però considereu que un llibre d’aquesta categoria hauria d’haver sortit fora gairebé d’immediat. M’abstinc de fer comparacions. Ens arriben i comprem de seguida primeres obretes de qualsevol noieta estrangera que publiqui. Babaus. Només sé que per ser coneguts, els escriptors hem de ser traduïts. No els músics ni els pintors.
Em vaig pagar una excel·lent traducció feta per un professor gal·lès, Howard Croll, que viu a Figueres. Hi va treballar de valent i la correspondència d’aquells temps és valuosa. Doncs ni així cap institució ni l’editorial va moure un dit. Però jo, com la vídua empipadora de l’evangeli, insistia.
Per fi, i prescindint dels nostres “eficients” gestors culturals de pèssima política, una noia amiga, Victòria Gironès, Vicky, em va proposar d’introduir-lo a AuthorCrossing. Ella em va ajudar en tot, és a dir, ho va fer tot perquè jo en les tècniques d’Internet vaig peix. I després d’uns quants esforços a causa de la documentació, etc., una editorial d’Ohio m’envia una caixa amb els deu llibres que vaig demanar per a mi. Sense pagar prèviament l’edició, com ara se sol fer aquí. Ha arribat aquests dies que sóc a Mont-ral, i per això ho vull participar, perquè s’ha acomplert un legítim desig de fa tants d’anys. No ha estat pels “de casa”; no ha estat el que hauria d’haver estat; no ho sabrà ningú només els que llegeixin el blog. Però tinc el llibre a les mans, fa goig, i Virginia Woolf ha passat el mar i el cel.
Aquí teniu un bon llibre amb llarga història. D’uns anys cap aquí és conegut per familiars i íntims com a “llibre dels collons”. Veureu: és el Premi Sant Jordi “Al meu cap una llosa” i que va obtenir, cosa difícil també, el Premi de la Crítica. Va tenir molt bones crítiques, i corria l’any 1984. Tracta de la mort de Virginia Woolf, dona sempre d’actualitat. Porta abundosa documentació sobre el Londres i voltants de la segona guerra mundial, perquè a casa disposàvem dels butlletins de notícies de la BBC de l’època. El pròleg és de Pere Gimferrer.
Doncs bé, a pesar que llegiu als diaris que fulanet o fulaneta han tingut 20, 30 o X traduccions a no sé quantes llengües, aquest bon llibre no ha aconseguit en tots aquests anys ni una traducció mal que fos al castellà. Jo el volia en anglès, que és el que li pertoca. Ni institucions ni Proa ni agents literaris ni persones concretes han fet possible la traducció i publicació en llengua estrangera. Jo hi he batallat amb totes les forces, però considereu que un llibre d’aquesta categoria hauria d’haver sortit fora gairebé d’immediat. M’abstinc de fer comparacions. Ens arriben i comprem de seguida primeres obretes de qualsevol noieta estrangera que publiqui. Babaus. Només sé que per ser coneguts, els escriptors hem de ser traduïts. No els músics ni els pintors.
Em vaig pagar una excel·lent traducció feta per un professor gal·lès, Howard Croll, que viu a Figueres. Hi va treballar de valent i la correspondència d’aquells temps és valuosa. Doncs ni així cap institució ni l’editorial va moure un dit. Però jo, com la vídua empipadora de l’evangeli, insistia.
Per fi, i prescindint dels nostres “eficients” gestors culturals de pèssima política, una noia amiga, Victòria Gironès, Vicky, em va proposar d’introduir-lo a AuthorCrossing. Ella em va ajudar en tot, és a dir, ho va fer tot perquè jo en les tècniques d’Internet vaig peix. I després d’uns quants esforços a causa de la documentació, etc., una editorial d’Ohio m’envia una caixa amb els deu llibres que vaig demanar per a mi. Sense pagar prèviament l’edició, com ara se sol fer aquí. Ha arribat aquests dies que sóc a Mont-ral, i per això ho vull participar, perquè s’ha acomplert un legítim desig de fa tants d’anys. No ha estat pels “de casa”; no ha estat el que hauria d’haver estat; no ho sabrà ningú només els que llegeixin el blog. Però tinc el llibre a les mans, fa goig, i Virginia Woolf ha passat el mar i el cel.
*
*
*
4 comentaris:
Com que he conegut de la teva mà la història anglesa d'aquest llibre, m'ha emocionat fortament la notícia que ens participes.
Finalment 'existeix'!
Ja existia, però ara és en paper.
Que les fades dels boscos anglesos el beneeixin amb la seva vareta. Un petó
gràcies
Enhorabona! M'alegro que finalment hagis pogut veure acomplit un dels teus propòsits més ferms.
Quan les coses s'assoleixen amb esforç i persistència s'assaboreixen molt més.
Francesc d'Altafulla (Òmnium C.)
"Quan les coses s'assoleixen amb esforç i persistència s'assaboreixen molt més": hi estic molt d'acord! Però en aquest cas el mèrit de l'obra és proporcionalment molt més gran que l'èxit obtingut.
Publica un comentari a l'entrada