*
Mont-ral és un territori càrstic, és a dir, ple de coves i avencs, foradat i, per tant, perillós. Hi arriben els espeleòlegs ben equipats a investigar; també hi ha tafaners sense preparació que s’exposen a accidents.
Dos nois van sortir de nit a explorar un indret de bosc on els havia semblat veure de dia una tomba, formada per una gran pedra rectangular amb una llosa plana al damunt. Era al camí de la Font Fresca, que arriba sota mateix dels Motllats. El primer ensurt el van tenir quan van veure l’estanquer, alt i prim, cobert amb una manta clara i portant una escopeta. ¡Un fantasma!, van cridar, però l’home vigilava els seus avellaners de les envestides dels senglars.
El que van explicar els dos nois després va ser que havien procurat entrar a la tomba mirant d’alçar la llosa de pedra, que només van poder separar pocs pams. I que dins es va sentir un rebombori d’ales grans en un recinte buit, que s’allunyaven cap algun forat de sortida que ells no sabien. Els va arribar al nas una alenada pudent d’aire viciat. Van tapar la tomba per fugir corrents cap al poble, esgarrinxats d’esbarzers. Ells sempre van creure i assegurar que aquella era la tomba de Dràcula o d’algú que revivia en la nit, no sabien qui. Per això en aquell indret ara hi ha una petita llosa d’advertiment amb el nom escrit: Dràcula.
*
Dos nois van sortir de nit a explorar un indret de bosc on els havia semblat veure de dia una tomba, formada per una gran pedra rectangular amb una llosa plana al damunt. Era al camí de la Font Fresca, que arriba sota mateix dels Motllats. El primer ensurt el van tenir quan van veure l’estanquer, alt i prim, cobert amb una manta clara i portant una escopeta. ¡Un fantasma!, van cridar, però l’home vigilava els seus avellaners de les envestides dels senglars.
El que van explicar els dos nois després va ser que havien procurat entrar a la tomba mirant d’alçar la llosa de pedra, que només van poder separar pocs pams. I que dins es va sentir un rebombori d’ales grans en un recinte buit, que s’allunyaven cap algun forat de sortida que ells no sabien. Els va arribar al nas una alenada pudent d’aire viciat. Van tapar la tomba per fugir corrents cap al poble, esgarrinxats d’esbarzers. Ells sempre van creure i assegurar que aquella era la tomba de Dràcula o d’algú que revivia en la nit, no sabien qui. Per això en aquell indret ara hi ha una petita llosa d’advertiment amb el nom escrit: Dràcula.
*
*
*
Tomba de Dràcula. V. Roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada