PÀTRIA


*
Mare Pàtria

La Mare Pàtria seu amb paciencia esperant la pluja de milions d’euros que s’acumulen al firmament on brillen els diners que el Govern Central promet un dia sí l’altre no.

La Mare Pàtria ha vist com aquests diners, que eren seus i que ella necessitava per mantenir casa seva, s’anaven evaporant com un llac africà a ple estiu. Cada any les mans pidolaires i les boques centrals obertes exigien una ració que anava aprimant el dinar de les taules catalanes.

Ara seu amb paciència i fermesa esperant com a almoina allò que li havien pres. Per haver donat, ni les gràcies li manifesten. Per rebre, la Mare Pàtria s’haurà d’agenollar agraïda.

Sort, sort que els diaris esportius i les seccions d’esports engreixen soles els estómacs dels fills de la Mare Pàtria. Sort. No veu cap fill seu que no estigui aferrat a algun diari fent càlculs i especulant sobre competicions de futbol com si li anés la vida. Amb menjar diaris ja en tenen prou els seus fills, com diuen que Joan Evangelista es menjava els llibres a Patmos. “¿Quousque tandem...?”, pensa, entristida.
*
*
*
Postal de festeig dels meus avis.