*
Parem a Salardú a fer un cafè.
Els murals romànics, alguns de restaurats, contemplen el pas dels temps amb una resignació que ja voldríem molts de nosaltres, almenys jo, no cal posar ningú més d’exemple. La pal·lidesa de la decadència entre el fred ancestral i, sobretot, la solitud dels segles, parlen des dels murs que han recollit els precs unilaterals: potser la resposta és el mateix eco de la veu rebotada.
Camí infernal cap als banys de Tredòs. Hem quedat ben sotragats. Malgrat haver-hi un hotel, no es fa res per arreglar els cràters de la pista. Algun interès hi ha pel mig, perquè la Vall en general es veu ben arranjada.
Un cop al pla, la bellesa de l’aigua que flueix dòcil entre els pins i la florida exuberant dels prats aquieten els ànims. Rotunds botons d’or, narcisos, rododèndrons, aguilenyes; el cofre de petites meravelles de la natura s’ha obert i abocat per a admiració dels contemplatius.
Tornem per dinar al Pont d’Arròs, a l’hotel Penha, just perquè descarrega un xàfec considerable. Calma a mitja tarda, quan retirem.
Lenta absorció de la llum. Sobreviuen els campanars romànics en la vall inundada per la fosca. Sopem mentre el massís dels Besiberris encara mira el sol i ignora el trànsit inacabable de la Vall.
Bescuit torrat amb sopa merengada. Coulant de carbassa amb pinya colada. Tofu caramelitzat amb cuscús de panses i corona de germinats. Suavitat de veus al menjador. Un dels cambrers, alt i esmolat, fa repicar els talons de les sabates de manera massa evident. Nit de sant Joan. ¿On queden les fogueres? El verd és impertorbable. El temps només el marquem nosaltres. No és cert: la natura és marcada pel temps. Nosaltres també, però ens fa el fals efecte que el dominem.
Alguna foguera al poble veí. No se senten petards. Altres anys preparava l’aigua de sant Joan: pètals i herbes d’olor, amb trèvol, deixades en un recipient a la serena precisament aquesta nit. L’endemà t’hi rentes la cara i quedes bonic per tot l’any. Ho feia la meva mare. Ara ho fan els nostres néts. Foc i aigua màgics només aquesta nit.
*
Els murals romànics, alguns de restaurats, contemplen el pas dels temps amb una resignació que ja voldríem molts de nosaltres, almenys jo, no cal posar ningú més d’exemple. La pal·lidesa de la decadència entre el fred ancestral i, sobretot, la solitud dels segles, parlen des dels murs que han recollit els precs unilaterals: potser la resposta és el mateix eco de la veu rebotada.
Camí infernal cap als banys de Tredòs. Hem quedat ben sotragats. Malgrat haver-hi un hotel, no es fa res per arreglar els cràters de la pista. Algun interès hi ha pel mig, perquè la Vall en general es veu ben arranjada.
Un cop al pla, la bellesa de l’aigua que flueix dòcil entre els pins i la florida exuberant dels prats aquieten els ànims. Rotunds botons d’or, narcisos, rododèndrons, aguilenyes; el cofre de petites meravelles de la natura s’ha obert i abocat per a admiració dels contemplatius.
Tornem per dinar al Pont d’Arròs, a l’hotel Penha, just perquè descarrega un xàfec considerable. Calma a mitja tarda, quan retirem.
Lenta absorció de la llum. Sobreviuen els campanars romànics en la vall inundada per la fosca. Sopem mentre el massís dels Besiberris encara mira el sol i ignora el trànsit inacabable de la Vall.
Bescuit torrat amb sopa merengada. Coulant de carbassa amb pinya colada. Tofu caramelitzat amb cuscús de panses i corona de germinats. Suavitat de veus al menjador. Un dels cambrers, alt i esmolat, fa repicar els talons de les sabates de manera massa evident. Nit de sant Joan. ¿On queden les fogueres? El verd és impertorbable. El temps només el marquem nosaltres. No és cert: la natura és marcada pel temps. Nosaltres també, però ens fa el fals efecte que el dominem.
Alguna foguera al poble veí. No se senten petards. Altres anys preparava l’aigua de sant Joan: pètals i herbes d’olor, amb trèvol, deixades en un recipient a la serena precisament aquesta nit. L’endemà t’hi rentes la cara i quedes bonic per tot l’any. Ho feia la meva mare. Ara ho fan els nostres néts. Foc i aigua màgics només aquesta nit.
*
*
*
Narcís dels poetes (porta corona taronja) a Tredòs. Dibuix O. X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada