AUTOBIOGRAFIA -2-


*
Després d'aquest febrós enamorar-me
de les voltes del món sense aparent sentit,
i veure migracions de llargues primaveres
i tardors enyorades a ciutats
on el pas es fa estrany,
recordo, cap al tard, la façana de casa.
'Potser ara el sol deu escalfar la pedra', em dic,
'i encara trobaria alguna tarda
on el silenci buit rebés el meu alè
i el fregar del meu pas a les rajoles.'
I ho he provat, mirant aquests balcons
des d'on, ja el primer dia,
havia vist la llum sense morir.
Com ara, el vol dels estornells
omplia el cel de xifres ignorades
i el vespre rosa es reflectia a l'aigua
com el cos d'una noia que es banya.
Vaig néixer un dia clar, a meitat de maig,
a les sis de la tarda. Les finestres
miraven a ponent. Tot m'esperava.
La casa encara hi és, de cara a mar,
i la façana és blanca.
Hi he tornat i s'havien perdut
aquells que un dia m'esperaven.
Els jardins i les flors ja no hi són,
però tinc les paraules.
*
Del llibre "La pluja sobre els palaus"(Proa) (Inclòs a "Óssa Major. Poesia Completa" (Ed. Òmicron).
*
Primera llum. Collage d'O.X.

2 comentaris:

Fina ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Fina ha dit...

Sí, sort de les paraules i del confort que sovint ens donen les dels altres.

Està clar que haig de trobar l'Óssa Major.:-)