*
Setembre se’ns acaba entre la vaga incertitud dels dies que vindran i l’enyorament, potser, dels que han passat. Comptem les roses i la noia de la mirada lleument nostàlgica no sap si s’arribaran a trobar: ¿amors que s’allunyen? ¿Amors que s’acosten? No volem renunciar a la tendresa, encara que sigui un escut fràgil contra el temor que ens envolta: el propi i el que ens inculquen.
*
*
*
Collage d'O.X.
2 comentaris:
A la vida ens trobem amb neguits propis i altres que ens inculquen, sobre tot els que ens arriben provinents dels qui viuen de la religió. Tanmateix, la millor filosofia per viure bé es podria concretar en aquesta frase: Viu tranquil, caga fort i no temis a la mort.
No renunciem mai a la tendresa del que sigui, Olga. No hi renunciem...
Salut i força
Publica un comentari a l'entrada