MISTERI AL PONT DEL DIABLE


*
M’ha agradat llegir relats de misteri des de l’adolescència, sobretot al llit i quan amenaça tempesta. De la gran biblioteca del meu pare ja havia llegit els llunyans Edgar Wallace, Eça de Queiroç, S. S. van Dine (pseudònim), snob i afeccionat a l’art com el seu detectiu Philo Vance; i un llarg etcètera. Després m’he anat fent jo les meves col·leccions. Actualment els grans llibres d’intriga, sobretot nòrdics, fan furor.

Des de fa una llarga temporada no plou a Tarragona. Mal temps per al misteri. Així i tot, ahir el diari portava la notícia de la dona esquarterada i embotida en una bossa que uns treballadors van trobar a la noble àrea del Pont del Diable, l’aqueducte romà situat en lloc feréstec. Diuen que va sofrir mort violenta –cal deduir que sí, és clar – i que el cap era separat del cos, potser a causa d’algun animal que furgués a la bossa. Pot ser. Aquest seria un cas per a “Bones”, dona que es fa certament antipàtica per la seva autosuficiència.

És atractiu un cas morbós en què els assassins intenten amagar el cos al peu d’una venerable ruïna romana. No els suposo l’elegància de certs detectius esnobs, però m’agradarà seguir el curs de les investigacions i, si pot ser, que plogui.
*
*
*
Collage d'O.X.

4 comentaris:

Emetorr1714 ha dit...

Bon día Olga, jo no llegía mai llibres de misteri ni de novel.la negra. I ara de gran pocs.
El que sí es un misteri encara, es la teva entrada de demá.
Estic misteriosament impacient, encara que me la puc imaginar.

Salutacions

Jesús M. Tibau ha dit...

el cas està servit

l'agutzil de Rocaura ha dit...

Els meteoròlegs asseguren que, si no plou ara, ho farà més endavant; amb tot, el cap de la víctima trobada al Pont del Diable mai més tornarà al seu lloc originari.

Manel Aljama ha dit...

Tens raó. Sense una bona ambientació la lectura és com molt freda. Potser el clima explica els baixos indexos de lectura. Així, amb cel blau, sol i platja és molt difícil entrar en una llibreria a comprar un llibre o potser en una biblioteca. Els nòrdics potser es refugien vora la ximeneia amb una copa de xartrès per companyar amb una tarda grisa la solitud de la seva lectura.