EXPLOSIUS


*
La nena espera la festa: avui, quatre de desembre, és santa Bàrbara. La casa s’omple d’expectació i des de dies abans es preparen bons menjars a la cuina. Hi ha olor de rostit, s’encarreguen dolços. A la nena li agrada que els pares hagin d’escriure una nota demanant festa a classe per raons familiars; això la fa sentir especial, i per a l’infant que és, tot brilla, tot pren una dimensió il·lusionada més ampla i alta que les vint-i-quatre hores que té el dia.

Arribaran els forasters, els grans parlaran i riuran, li portaran contes, tindran bones postres i després l’avi, el pare i l’amic de l’avi cantaran cançons a taula, i ella serà l’única nena. S’acabarà la tarda, marxaran i la festa haurà perdut tot el color i la forma, com el paper rebregat d’un bombó. Però la nena ja estarà cansada i s’adormirà mentre els grans encara enraonen, desparen taula i desen copes. Han celebrat santa Bàrbara, patrona dels explosius, de tota aquella paperassa que es tramita al despatx de la delegació, que és al pis del costat de casa. Casa de la dinamita, en diu la gent. On arriben els caçadors de les terres de l’Ebre i porten algun ànec de coll irisat, per l’avi. L’any que ve tornaran a celebrar la festa, llavors a Barcelona, on viu l’amic químic que cantava a taula amb l’avi i el pare. Quatre de desembre.
Encara ho recordo, engrandit per la nostàlgia.
*
*
*
Estampa de la col·lecció d'O.X.