JO HI ERA


*
4 maig 10
*

“Jo hi era quan (Ell) desplegava la volta del cel i marcava un horitzó a l’oceà; quan a dalt penjava els núvols i contenia les aigües abismals; quan imposava un límit a la mar que les aigües no han de traspassar, i quan senyalava els fonaments a la Terra. ” Proverbis 8, 27-29.

Jo hi era i llavors encara no sabia abraçar tota la Terra, però la Terra ja em contenia en germen i va anar rodant, rodant, i omplint-se de paraules de pa, vi, oli, sal, arbres, vent, pluja, mort, mares, fills i tot allò que després seria escrit als llibres. I vaig llegir les altes savieses fins poder dir el nom de les coses, i les vaig escriure i escriure, fins que els meus llibres formaren l’escala per mirar el cel fosc de la nit dels temps, i llavors vaig saber que per fi ja no calia res més. A les nits danso i acaricio la Terra perquè sóc part d’una creació que també ha nascut de mi.
*
*
Collage d'OX

3 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La més bella entre les belles, la més estimada entre les estimades: Sofia, Saviesa, Shekinah...

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Olga, alguns dies, el nivell dels teus escrits és tan alt que costa posar-hi cullerada, però no per això deixem de treure-hi el nas.

Montse ha dit...

Gràcies, Josep Gironès, no sabia com dir-ho, però subscric totes les teves paraules.