AVUI, TARDOR


*
Mont-ral, 21-9-10
*
Tradicionalment avui entrem a la tardor, quan el bruc floreix per tota la muntanya en delicats matisos del rosa al malva. Primavera d’hivern també, esmentada pel lúcid poeta Joan Vinyoli. Una de les èpoques més interessants de l’any per a nosaltres, poble que madura lentament, intel·lectual en potència, demòcrata amb poca convicció i dividit en faccions irreconciliables de fet. Precisament la lliçó que ens ofereix la Natura, de la que formem part encara que alguns en reneguin, hauria de ser ensenyada a escoles i universitats, i no cal que ara l’expliqui: amb observació i acció n’hi ha prou.

Per això avui manllevo les sentides paraules de l’excel·lent poeta William Ospina (Tolima, 1954. “Poesía 1974-2004” Ediciones La otra orilla.) “(...) aún puedo nombrar los limones y el vino / que al final se unirán en su amargura, / ven y contemos todavía los hilos de la luz de septiembre / antes de que los corte la tijera de octubre. / Hay un gran espectáculo en el cielo: una nube, / gózala junto a mí antes que arrecie el viento(...)"

Les dedico a la dona pensarosa resplendent de maduixes (1), que abraça un llibre de poemes abans de ser devorat per l’últim foc de la inconsciència. Com Ospina, comptem encara, si és possible, els versos de setembre que la tardor il·lumina.
*
(1) La maduixa és primaveral, però ara tenim fruita variada tot l’any, arribada de llocs remots per a paladars capritxosos.
*
Collage d’OX per a “Últimes llums”

6 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Exquisida imatge, la d'avui, que guarneix el text que obre la tardor.

Joan Josep Tamburini ha dit...

A mí és l'estació de l'any que més m'agrada. El bosc de tardor no té comparació. Una abraçada: Joan Josep

Israel Clarà (La figa del Papiol) ha dit...

L'arribada de la tardor, aquest bon temps per a l'amor dels vells poetes... Un petó ben fort!

Clidice ha dit...

li escau la maduixa a la tardor :) segurament en trobaríem encara de boscanes i les restes d'alguns gerds :)

Olga Xirinacs ha dit...

Per si els interessats llegiu aquest comentari: Benvinguts al meu blog Balkansko eho, Josep Tarin, Club Editor 1984, Rafael Meyerhofer i perdoneu si n'he passat algun per alt: aquí sou rebuts amb tota la cordialitat de què és capaç l'escriptora vers els seus lectors declarats, com tots els amics i amigues anteriors.

No m'he pogut comunicar per la deficiència telefònica aquí a muntanya: mai troba la pàgina web, o la web "expira". Però la setmana entrant, quan s'hagi apagat l'últim coet de la traca que tenim sota la finestra, ja seré a Tarragona i espero que em podré comunicar sense perdre la paciència.

Gràcies a tothom. Olga.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Els cicles de l'any advenen amb els pas dels dies. Inexorables tant com esperançadors, ja que sempre tornen...