AI, COR MADRILENY...
*
14-2-14
*
Deu ser perquè és sant Valentí, que m’acaba de trucar una noia gentil per
dir-me: “sóc de l’editorial (x) i venim a Tarragona a fer una enquesta sobre
ensenyament i lectura”. La noia és molt amable, però m’agafa informada. Parlem
de l’escola pública (...) “¿Ah, sí?, doncs a mi tothom em diu que les escoles
concertades són millors que la pública...” “Nena, vas molt errada i abans de
trucar als llocs cal que sàpigues què dius.” Continuem la xerrada, que si
biblioteques, que si llibres, que si quants anys té, etc.. A la noia, que parla
en català correcte, la sorprèn que jo estigui tan activa a la meva edat. No et
fot... Com que l’entrevista ha resultat satisfactòria, em diu que l’editorial,
agraïda, em farà arribar un preciós contacontes (sic) bilingüe. “¿Bilingüe en
què?” “Doncs en anglès i castellà”. “I el català, nena?” “És que l’editorial és
de Madrid”. “¿I què? Jo col·laboro amb editorials que publiquen a Madrid i a
Catalunya. ¿Vosaltres veniu a Catalunya a fer publicitat i no teniu cap atenció
amb la llengua del país?.... vaja. No vull el llibre, gràcies. Almenys els
catàlegs d’art i moltes revistes tradueixen a tres llengües.”
Així s’acaba la història de la tarda de sant Valentí. Ai, cor madrileny
desenamorat del català, ens podries almenys estimar una mica...
*
Dibuix d’OX
10 comentaris:
Vaja o baia (catalanes) :-)
Petons!
Una vegada, donya Esperancita Aguirre volia que els nens i nenes que volguessin poguessin aprendre català a les aules... Encara que pura retòrica, perquè mai no es va donar, ara som lluuuuuuny d'això, mooooolt llunnnny...
Una mica??? No ens estimen gens!
"No et fot...", és que no saben amb qui parlen!
Pe desenamorar-se cal haver estat enamorat alguna vegada...Vols dir que alguna vegada ens han estimat?
Però tampoc és que ens trenquin el cor...
Bona nit Olga.
Jajajaa, pobra noia, poc s'imaginava que es trobaria amb una persona amb la ment tan lúcida com la teva; segur que la propera vegada s'informarà molt millor! :) Què podem esperar de Madrid? No ens estimen i ens volen veure morts...
Una abraçada i bon diumenge.
La meva mare que era força pragmàtica deia que darrere un home o u tramvia mai s'ha de córrer. Sempre en ve un altre, al darrera. I tampoc no cal estimar a qui no t'estima, és aigua a la sorra.
El cor és per estimar. Aquesta editorial demostra que en té un de bel·ligerant, o de menyspreu cap a la nostra llengua. Això no és cor, per molt que fos Sant Valentí.
Olga, et van trobar amb les defenses altes. Si volien llana, en van sortir esquilats.
Fita
Jo crec que demanes un impossible... no ens estimaran mai ni una miqueta, ja porten molts segles demostrant-ho, però com que ja no ens ve de nou, ja ens és igual.
Com més professen que ens estimen, menys realment ens respecten.
Si tots actuéssim tal com tu ho has fet, n'aprendrien, si més no a anar pel món.
Publica un comentari a l'entrada