¿ABANS O DESPRÉS?

¿ABANS O DESPRÉS?
*
7-4-14
*
Tarragona recupera amb càntics, benediccions i alegria una relíquia de sant Llàtzer, que consisteix en un bocí d’os que ha passat totes les vicissituds de la llarga història des del temps de Jesús fins avui. És a l’església de Sant Llorenç, del Gremi de Pagesos, i ahir diumenge la va beneir de nou l’arquebisbe Pujol.
¡Sant Llàtzer! ¡Marededéu senyor! L’home que va morir i ser enterrat dues vegades, i a qui la gent defugia després de la primera. L’amic de Jesús, germà cèlebre de Marta i Maria, en qui es va obrar gran miracle de resurrecció. Sembla que la relíquia és autentificada per documents diversos, i que va ser amagada dins d’un bagul.
Pobre Llàtzer... dues vegades enterrat i després sepultat en un bagul... Ja ho diu la dita popular: “sembles un pobre Llàtzer”, quan algú fa pena. I en fa, de veritat, seguir la trajectòria de l’os. És clar que aquí també tenim el braç de santa Tecla, però ja fa molts anys i tothom el té assumit. Ara cal renovar la fe i encomanar-se a sant Llàtzer, que arriba victoriós al segle XXI.
Només em queda un dubte que m’agradaria que algú m’ajudés a resoldre: l’os, la relíquia aquesta de nou apareguda, ¿és d’abans del primer enterrament de Llàtzer o bé del segon?

*
"Esfericitat perfecta". Collage d'OX

11 comentaris:

xavier pujol ha dit...

I si ressuscita per tercer cop?

Relatus ha dit...

Això de les relíquies no m'acaba de convèncer. És una mica com embalsamar una guilla i posar-la al menjador de casa.

miquel ha dit...

No ho sabràs mai; al menys, no fins a la fi dels temps

Josep Gironès Descarrega ha dit...

El negoci de la religió té com a complement el de les relíquies. Segles abans es pagaven autèntiques fortunes per ossos que s'assegurava eren de sants o per bocins de la creu de Crist. Com en política, tot s'hi val per tal de tenir el poble confiat i entretingut.

Helena Bonals ha dit...

Creure ja costa, creure en l'autenticitat d'aquest os encara més.

Maria Dolors Giral ha dit...

Mira que preocupar-te per una relíquia la vigília de la teva operació! Deu ser una mena de metàfora de la rehabilitació (que no de resurecció d'una viva ben viva i que per molts anys.24

M. Roser ha dit...

En aquests temes, tan complicats de demostrar científicament, penso que tot és qüestió de fe...
Bon vespre, Olga.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

No es tracta de resuscitar en carn i sang, sinó en l'esperit, em sembla entendre del missatge de la Bona Nova.

novesflors ha dit...

Això de les relíquies... em fa sentir com si encara estiguéssem en l'Edat Mitjana.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Molt bona la pregunta!!!

Clidice ha dit...

Ets boníssima! :)