HOSPITAL

DOS POEMES A L’HOSPITAL DE DIA
30-12-15

CLAROR DE CLARA

L’aire encalmat, estàtic,
fluctua en claror de clara,
translúcid, gairebé dens.

Tan sols les mans de servei,
lleugeres, silencioses
de les infermeres blanques,
amatents, proveïdores,
revolen de l’un a l’altre,
reparteixen ara els sèrums,
ara curen amb gran cura
i nosaltres, pacients
els oferirem els braços
per rebre el verí mortal,
salvació paradoxal.

Claror de clara
lúcida, reposada
fins que el rovell se’n va a la posta
i el repòs de les mans és la resposta.
*

EL DIA ES CANSA DEL DIA

Cau la tarda i es repenja
al cos de la terra eixuta.
no hi ha sol a la palmera
que just s’estremeix lleument;
només ha estat un moment
i ha perdut el rovellat
espès de l’hora tardana.
El dia es cansa del dia,
jo no em canso de la tarda
aquí, a la butaca dotze
on la llum acaricia;
no hi ha desig ni nostàlgia,
i flueix, del comptador,
líquid a compàs de quatre.
*
Olga Xirinacs

14 comentaris:

Montse ha dit...

Extreure poesia d'on, aparentment, no n'hi hauria d'haver. O "semblaria" que no n'hi hauria d'haver. però n'hi ha. Hi ha poesia en tot el que vius.

Com era, allò? Ah, si!

Poesia ets tu!

Gràcies, Olga, per compartir-ho amb nosaltres.

Aquest 2016, acabat d'estrenar, ha de ser millor per tots.

Una abraçada!

Carme Rosanas ha dit...

Sí, treure poesia de tots els llocs de tots els moments, vol dir dur la poesia endins i també la saviesa de la vida a totes les cèl·lules!
M'ha agradat molt aquest post poètic, però el segon és espectaculat!!!

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

A compàs de quatre, tot pensant que el quatre és la representació de les dones i de la vida no és mal senyal, redéu!

Bon Any Nou i els que et vindran, espere que amb més salut, i espere que hages aprés a parlar i a demanar als cels, als morts, als familiars i a tota persona, pensa que la finalitat de qualsevol vida és això, fer tasca cap als altres, i ells, Ell ho sap, ho saben.

Vicent

M. Roser ha dit...

No m'estranya que en un hospital, el dia es cansi del dia i suposo que la nit, de la nit...

S'ha de ser molt optimista per saber trobar poesia, en llocs i en moments que sembla que toca ser pessimista...Fins i tot trobes musical el goteig del comptador...

Olga, que la poesia t'acompanyi en tots els moments!

gloria abras pou ha dit...

Vius en poesia, Olga. I quan un viu en poesia, qualsevol cosa, fins la més impensable, fa brollar poesia.
Ni el dia ni la nit ni jo ens cansarem de tu.

Galionar ha dit...

És admirable, Olga, la teva enteresa en els moments difícils. Aquesta lucidesa de conversar amb la realitat de tu a tu, sense pietoses mentides benintencionades. El segon poema és una obra mestra, dels més bells que t'he llegit.
Demà diumenge al migdia serem al Balcó del Mediterrani jo i tres persones més; portem la jove polonesa a visitar Tarragona. Des del Balcó contemplaré els edificis adjacents, sabent que en algun d'ells hi seràs tu, potser asseguda a prop d'un balcó o una finestra. Miraré i somriuré, i t'abracaré des de la barana amb tot el meu cor.

Júlia ha dit...

Els hospitals són uns llocs estranys, plens d'històries i de poesia, móns que, com tants, s'ignoren quan no t'hi has de relacionar com a usuari, car m'imagino que des del punt de vista de metges i personal la visió és molt diferent.

Una abraçada, amb el teu permís penjaré els poemes al blog i al grup de facebook.

Endavant!!!

Oliva ha dit...

ETS UNA GRAN PERSONA,I UNA POETESSA INCREIBLE,SABE CERCAR TENDRESA EN AQUESTES CIRCUNSTANCIES¡¡¡.EN EL 2015,HE PESAT DOS COPS PER QUIROFAN,I JO NO TENIA N'ESMA PER PENSAR,I MEINYS PER CERCAR BELLESA.APA MACA ENDAVANT,ESTEM EN TU.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Ja t'he dit algun cop que he tingut als hospitals moments de profunditat, moments poètics. Però jo els he passat com acompanyant, com cuidador. Saber veure poesia quan està patint té molt de mérit. Una abrçada olga.

xavier pujol ha dit...

Hem llegit aquests dos poemes amb claror de tarda. Claror trans-Lúcida.
Una claror que raja gota a gota i que ens l'ofereixen mans amoroses.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

La major part del personal sanitari manté una vocacional amabilitat, malgrat les retallades econòmiques que han patit. Per això ens trobem bé quan ens atenen.

Teresa Duch ha dit...

Això sí que és saber aprofitar la tarda, Olga. Traspues optimisme pels quatre costats i aquest és un gran missatge. A damunt, ens regales dues poesies esplèndides i un collage. Ja sé que l'has posat per mi aquest barbudet amb poca barba... Gràcies!

novesflors ha dit...

Meravella. Fas poesia de qualsevol cosa, de qualsevol situació. Hi ha un vers que em sembla genial: el dia es cansa del dia...

Calpurni ha dit...

Quina enteresa, Olga! Fas poesia dels sentiments i dels sentits. Ara més que mai, salut i poesia!