SÓN VIUS



VIUEN
*
31-10-16
*
Penso que cal escriure o parlar dels primers i últims de mes: per fer projectes i per fer-ne balanç. Ara entrem al mes de les ànimes. Ja sé que la majoria ho ha oblidat. Però els escriptors, aquestes matèries immaterials les mantenim ben vives. No tant per creença sinó per motiu literari.
            Aquests dies el fum de torrar castanyes arriba al meu estudi gràcies a un grup d’escoltes molt actius. Des de la finestra els baixo una bossa amb els diners i ells hi posen les paperines de castanyes. Són bones i fan allargar la conversa a taula. Mantenen, també, la memòria.
            Escric coses de Rubí i m’hi aplico; vull dir que vaig amb cura, demano documentació als bons amics d’allà i en poso de la meva. No en va la iaia Lola era nascuda a Rubí d’una família coneguda, els Palet. De casada va anar a viure a Barcelona i, més endavant, a Tarragona. Des dels 11 anys vaig viure amb ella, però des del 1936 em vaig passar 25 llargs estius de la meva vida a Rubí, perquè els pares també hi feien vacances.
            La meva memòria de casa és fotogràfica. I els meus racons preferits van ser jardí, hort i bassa. Anàvem a les fonts amb una paperina d’anissos; visitàvem ermites, boscos i masies; algunes nits, els veïns trèiem cadires i fèiem tertúlia a la propera plaça de l’Aurora.
            Els avis viuen dins meu. Ja els vaig dedicar el llibre “Interior amb difunts” (Destino, Premi Josep Pla). Ara sóc jo que recupero un bocí del meu paradís perdut i em moc com una libèl·lula pels volts de la bassa ombrada pel codonyer. Faig una volada per sobre de Lola i de Gustau. Lola, molt dolça. Gustau, molt enèrgic. Sou vius.
            ***
Retrat de Dolors Palet Llugany als 17 anys.

Retrat de Gustau Xirinacs Raïmat, de Barcelona.

PASSA OCTUBRE

PASSA OCTUBRE
*
26-10-16
*

Les cireres d’arboç ja han encès
els focs d’octubre, i l’ocell
amb avidesa les tasta.
Bolets d’alzina, un toc grana,
sis fredolics fan rotllana
amb els barrets raspallats
i el grèvol, altiu, se’ls mira.
Enrogit per l’aire fresc,
el galzeran s’il·lumina,
mentre el bruc amb elegància
vesteix el bosc rosa i malva.
Ja es pon el sol, cau la tarda,
dorm la fruita i vetlla el vell
gall carboner en una branca.
*

OX

LA GRAN MASIA

LA  GRAN  MASIA
*
24-10-16
*
No és una endevinalla. ¿Algú em podria dir si encara existeix aquesta masia, i en quin lloc? És magnífica, però el gran retrat que en tinc, muntat sobre cartró, no porta data ni referència a persones i lloc. Per altres retrats que hi ha a la meva caixa, la foto podria ser de cap al 1906... M’han dit que no sembla que sigui a Rubí.
            Escric coses de Rubí, ara, seguint el fil de la meva estada allà 25 estius de la meva vida. Els seus anys joves, l’avi Gustau havia seguit fonts i masies, amb grups que portaven barretina i espardenya; les fontades, en deien. Després, el pare ens portava a totes les fonts hagudes i per haver: la del Bullidor, que abastia els horts del voltant. La del Feliu, la de Can Xercavins, la del Ferré... Ens comprava una paperina d’anissos de cal ‘caramelero’ i els barrejàvem amb l’aigua de les fonts. Portàvem gots, però sabíem fer gots de fulla de canya. Quan anàvem a Can Rosés, a la tornada el pare entrava al gran pati empedrat i saludava els masovers; els preguntava si podíem beure aigua de l’aixeta, a la pica del pati. A mi em feia una vergonya infinita, però ells enraonaven una estona i llavors, a punta de vespre, tornàvem a casa.
            Em diuen que moltes masies s’han enrunat. En canvi, els records d’infantesa no s’enrunen mai, gràcies al cervell que els ha mantingut intactes. Però, on deu ser la masia, si encara existeix?
            *



QÜESTIONS QUE PLANTEJA EL CONCEPTE DE REENCARNACIÓ - i 4

QÜESTIONS... - final.
*
18-10-16
*

22 - ¿On són les ànimes mentre no les instal·len als altres cossos on les han destinades?
23 – El científic Jeremy Havelyn sostenia que dins de la zona grisa destinada als cometes que fluctuen indecisos abans de llançar-se a la seva aventura solar i, en conseqüència, a la mort, s’hi dipositen, com en sedimentació, les ànimes rebutjades, inservibles o desqualificades. Com els mateixos cometes, contenen gel i pols primària, les escorrialles de la formació del sistema solar.
            23 – 1 - ¿Disposen de consciència aquests bocins d’experiments siderals?
24 – Reanimar vol dir recuperar l’ànima. La medicina dedica molts esforços a fer reviure ànimes. Als hospitals i clíniques hi ha sales de reanimació, on personal especialitzat s’afanya a recuperar ànimes que fugen o disposades a fugir.
* 25 – Si un reencarnat mascle passa a ser dona, ¿aquest fet pot ser considerat un càstig?
* 26 - ¿Com s’elimina una ànima?
* 27 – Els llibres són la vertadera reencarnació dels homes.
29 – Si un cos reencarnat sofreix el desgast natural de les vides que va vivint, ¿pot adquirir noves energies a cada reencarnació?
            29 – 1 - ¿O bé arrossega al nou úter aquesta debilitat que va en augment fins que falla?
* 30 – Una ànima sempre viu a cegues i no hi veu només que pels ulls d’una cara.

                              ***
Collage d'OX - Sèrie 'Cantores'




QÜESTIONS QUE PLANTEJA EL CONCEPTE DE REENCARNACIÓ - 3

QÜESTIONS QUE PLANTEJA EL CONCEPTE DE REENCARNACIÓ - 3
*
16-10-16
*
13 – Alguns dissidents creuen que a cada reencarnació es forma el cervell de nou i en           blanc. Ignoren la ciència acumulada que aporta l’ànima, formant un tot amb el cervell i transmetent-se de generació en generació.
14 – Una ànima reencarnada i amb memòria conté una paradoxa que pot resultar molesta i dolorosa i tot: l’ànima, no subjecta al temps per la seva pròpia naturalesa, es troba sotmesa a canvis temporals per culpa del cos a què ha estat destinada.
* 15 – El reencarnat amb memòria és un castigat sense culpa.
16 -  ¿Hi ha les ànimes justes per anar substituint els morts?
 17 – ¿Existeixen les ànimes comptades o se’n creen de noves segons les necessitats?
18 - ¿Els àngels tenen ànima? ¿Els àngels tenen cervell? ¿Són intel·ligents?
* 19 – Per a l’estudiós, dos reencarnats bessons serien una de les formes perverses de què disposa la naturalesa per castigar dues criatures per sempre.
* 20 – La natura, amb la seva abundor, destina els uns a la misèria inIcial i els altres al benestar des del començament.

21 - ¿Se suposa que una intel·ligència d’abast superior actua de manera arbitrària? Molts pensadors diuen que sí.

***
Continuarà.
Collage d'OX

QÜESTIONS QUE PLANTEJA EL CONCEPTE DE REENCARNACIÓ -2




14-10-16
*
Compte, benvolguts lectors, no us enganyeu. Aquestes qüestions no van pas adreçades als creients, que també són convidats a meditar-les, sinó als escèptics. Si no heu reflexionat mai sobre aquests temes, ara n'és l'hora.
*
Continuació del post anterior
*
...
8 – Una ànima hauria de pesar molt a causa dels coneixements adquirits. ¿Com es mesura aquest pes?
* 9 – L’ànima només ha estat pensada per habitar la Terra. Cap reencarnat ha trobat mai ànimes procedents d’altres cossos estel·lars.
10 - Les ànimes reencarnades durant segles, és a dir, molt treballades i viciades, ¿poden mantenir i transmetre, per exemple, la venjança a pesar que els cossos ja siguin pols?
10 – 1 - ¿Seria com l’angoixa del néixer transmesa des del principi, com explica Freud?
11 – Si un home pot ser reencarnat en animal, un gos per exemple, ¿què se’n fa, de l’ànima de l’home, cas que els animals no en tinguin?
            11 – 1 - ¿Com hauria de guanyar llocs l’ànima del difunt?
11 – 2 - ¿Com es podria acomplir la purificació creixent si no hi ha ànima que passi de l’un a l’altre?
12 – Les ànimes en proccessos de reencarnació no perden facultats.
        Són transparents però hi ha dubte si són inodores i insípides.        
        Estan dotades d’energia centrífuga i centrípeta. 

*
Continuarà
*

Collage d'OX

QÜESTIONS QUE PLANTEJA EL CONCEPTE DE REENCARNACIÓ


13-10-16
*
Estimats lectors,
a partir de primers del 17 Arola Editors em publicarà una novel·la que es titula (per ara) "Reencarnacions miserables".
Durant la gestació de la novel·la han aparegut algunes qüestions que recullo a part i que fan pensar. Les podem exposar en reunions, trobades, etc. Les he repartit en tres posts, el d'avui és el primer, i les poso a la vostra consideració.
*
QUESTIONS QUE PLANTEJA EL CONCEPTE DE REENCARNACIÓ

1 – L’ànima que surt d’un cos, ¿immediatament entra en un altre o no?
2 - ¿Per què les ànimes no recorden el seu camí per cossos anteriors?
3 - ¿De què serveix el pas d’un cos a l’altre si no en se’n guarda memòria?
4 - ¿L’ànima té sexe? El seu nom és femení...
5 - ¿Quan entra l’ànima al cos?
6 – ¿Les dones tenen ànima?
7 - Si una dona no té ànima, ¿pot acollir bessons mascle i femella?

            7-1- Problema afegit si no és una cosa ni l’altra.
Continuarà.

SANTORAL SEXISTA



SANTORAL SEXISTA
*
7-10-16
*
Els sants mascles del santoral no consta que siguin verges. En canvi, les dones sí. Algú me n’ha fet adonar aquest estiu, i em faig creus de no haver detectat mai aquest llenguatge sexista, aquesta anomalia. El que jo em miro és el del Calendari del Pagès. Potser per tenir-lo tan vist i assumit, allò de tota la vida, com el monument de davant de casa.
            Creureu que no té importància, però avui n’hauria de tenir molta, ja que es busca amb lupa la igualtat entre dones i homes. Doncs ja podeu mirar i remirar, que no hi ha cap sant verge. Dona sí, la que en sigui, perquè també hi ha viudes, mares, etc.
            Preguntat un senyor que hi entén, em respon que als homes se’ls dona per suposat. ¡Caram –penso- un altre privilegi mascle per part de l’Església...! És clar, ¿qui hauria de ser, sinó, que dispensi de la virginitat els sants barons?
            En canvi, continua l’entès, les dones cal que ho demostrin. ¡Fantàstic –torno a dir- mocadoret blanc tacat de sang, com fan certes comunitats per certificar que la noia ha estat verge fins al moment!
            En faig campanya, encara que el tema no m’afecti per altre motiu que el del llenguatge. ¿Cap dona d’església se n’havia adonat? No ho retrec, perquè jo tampoc. Però cal rectificar aquest tracte pejoratiu que es continua donant a les dones. Que la protesta arribi fins al Vaticà i, o treuen el “verge” de les dones, o s’ho posen també els mascles. Que ho demostrin.
            *