HIVERNAL


HIVERNAL
*
24-12-16
*
La nena va cap a la casa. En el paisatge nevat, la casa ofereix colors de protecció càlida. Per a la nena ben abrigada, aquest paisatge és natural, hi està adaptada. Hi trobarà germans, joguines, un pare que pinta, dones que llegeixen i que fan saborosos pastissos a la gran cuina ben escalfada. Carl Larsson (Estocolm 1853-Falen 1919) és un pintor entranyable i, en molts moments, un pintor de família, la seva: a la casa, a la granja, en les feines d’estiu i d’hivern.
            Per a mi, aquest que trio avui és el paisatge somiat que cada any he tingut menys, perquè alguna vegada havia vist nevar, a la meva ciutat. I ara podem anar en màniga curta sense calefacció perquè el sol és dur a migdia. No obstant això, cantem “Nadal blanc” d’Irving Berlin, interpretat per Crosby, el millor. No tant perquè sigui blanc sinó perquè parla lentament, assaborint la lletra, de les postals que rebia i que enviava, aquelles petites il·lusions que et portaven la cara i el gest de qui les escrivia.
            A l’estiu Vicenç em talla les cartolines i a l’hivern retallo i enganxo, i trio la més bonica per passar-la per Internet, encara que no em siguin correspostes. No per presumir de postal sinó perquè realment desitjo el millor per als destinataris: “la vida és tan curta, somrieu fugaçment, doncs.”
            Bon Nadal i un any 2017 benigne i prometedor.

            *

PETANT LA XERRADA


PETANT LA XERRADA
*
21-12-16
*
Diu Joanet de la Foixarda, el jaio més baixet:
- Bufen mals vents, pel Parlament i tot això altre de noms estranys que tenim. Semblen cigrons mal païts
Comenta Manelet de la Paillarda, que caga a la seva dreta:
- Oh, i sentir els altres, ja sabeu quins, em fa anar més sovint de ventre. En comptes de mal païts, és millor malp...
Salta Pauet de la Fonolleta:
- ¡Calla, que som al pessebre, home! Doncs ara els altres que dius han vingut de visita, ¿no us fot? Com em dic Pau, que surto a pelar-ne algun.
Els altres dos:
-¡Ep!, no t’embalis que se t’estroncarà la caguera.
- Està bé, collons, vull dir un conillet per l’arròs.
*

Tres amics al meu pessebre.

"DANZA DE LA MOZA DONOSA"


“DANZA DE LA MOZA DONOSA”
*
16-12-16
*
Ahir em vaig adormir amb la música de la mossa “donosa” al cap. Mossa que va inspirar una preciosa dansa argentina d’Alberto Ginastera (Buenos Aires 1916-Ginebra 1983).  Dansa que primer presenta un aire suaument enyorat, com aquell qui arriba amb una pregunta als ulls; i que després s’enfila, es confia i diu al vent una veritat  joiosa per tornar de seguida a la realitat del mig somriure amable.
            Gairebé sempre m’adormo dient-me música. Dient-la, perquè em canto les notes i no les lletres; si m’equivoco, hi torno fins que surt correcta. De dia no em poso música: la toco jo. La que vaig trobant pel camí que he fet amb els anys: des dels vells himnes clamorosos fins el delicat “Je te veux”, de Satie. Amb aquest sistema he recuperat molta música i em resulta més fàcil reproduir-la al piano. Piano i ordenador, teclats i cervell. Ara treballo poques vegades sobre partitura, perquè la falta d’entrenament no em permetria interpretar amb facilitat: m’he passat a do major, reprodueixo i omplo el teclat lliurement. Potser és el que en diuen tocar d’oïdes, no ho sé. ¿Pecat musical? Tampoc ho sé. Però aquesta nit m’adormia amb la “Danza de la moza donosa” i ara l’aniré a tocar, però abans us ho volia dir.
*

Fotos: 1-Internet. 2-Ricard Leor 

ERRADA

ERRADA
*
Al post d’avui, que reprodueix el Romanç de Santa Llúcia, ha de dir: Música d’Eduard Toldrà. Lletra de Josep Maria de Sagarra.

Gràcies a qui me n’ha fet adonar.

DIA DE L'ANY GLORIÓS

DIA DE L’ANY GLORIÓS
            *
13-12-16
            *
                                                     ROMANÇ DE SANTA LLÚCIA

Música de Josep M. de Sagarra
Lletra d’Eduard Toldrà


" Perquè avui és Santa Llúcia, dia de l'any gloriós,

pels volts de la Plaça Nova rondava amb la meva amor.

Anem tots dos a la fira, amiga, anem-hi de jorn,

que una mica de muntanya alegri nostra tristor.

Comprarem grapats de molsa i una enramada d'arboç

i una blanca molinera i una ovella i un pastor.

Ho posarem a migdia dins el nostre menjador

i abans de seure a la taula ens ho mirarem tots dos;

que una mica de muntanya ens faci el menjar més dolç.

Perquè avui és Santa Llúcia, dia de l'any gloriós

tals paraules m'acudien quan he vist la meva amor. "

*

Aquest dia sempre serà gloriós pel significat i per les devocions diverses que li dedica la gent senzilla. Els ulls. Quin bàrbar costum, el d’arrencar els ulls... La jove Llúcia els ofereix en una copa i, amb ells, l’esperança de vista per a qui la perd.
            I els que cosim, que necessitem la vista fina; també els que llegim, i els que fan treballs de precisió i tantíssims sota la llum del sol.
            La capella de santa Llúcia és de la catedral de Tarragona, en un lateral adossat als setials del cor. Es va treure un retaule i sota van aparèixer santa Marta i sant Narcís, del s. XIV, a la dreta. La imatge de santa Llúcia es va posar el 1941.
            Avui també demano no perdre de vista la família blogaire fins que pugui saber quin elf m’ha impedit respondre els comentaris a segons quins blogs.
            Que us provi un dia tan gloriós com aquest.
            *

            Foto d’Internet-Usuaris Tinet.

JARDINS SECRETS

JARDINS SECRETS
*
11-12-16
*
El carrer del Claustre porta a l’entrada lateral del recinte. Gairebé mig desembre. Els racons humits fan molsa entre les lloses; els acants, severs, vigilen un petit jardí interior, tot ombra i misteri, amb tombes a terra i un brollador en penombra.
            D’entrada al claustre principal, la porta de vidre fa de calidoscopi on es confonen els carrers que hi porten, les lloses, les escales, un rosó, els jardins oberts breument al sol i encara florits de roses que el lleuger mestral esfulla. ¿On trobarem el peix groc ratllat negre? El canvien sovint de brollador, del central als quatre petits. Dins de l’aigua, decoració amb restes de capitells i elements arquitectònics entre les plantes aquàtiques. Penso que el peix groc deu anar desorientat, però conviu bé amb els vermells, més petits.
            Els coloms beuen al peu de les bassetes rodones. Les merles fan niu en un dels tarongers i els pardals es refugien al xiprer, casa de pisos. Més amunt, les gavines. La fosca majestat del teix no espanta les aus, que se li mengen les baies. El monumental magnolier conté fauna diversa que de nit circula soca avall cap a la gespa, per acaronar els difunts.
            *

      Foto OX      

NADAL AMB LLUENTONS





NADAL AMB LLUENTONS
*         
3-12-16
*
Bing Crosby m’acompanya amb tres cançons estimades: “Nadal blanc”, “Cançó de bressol de Killarney” i “Silver bells”. Veu profunda i acariciadora. Temps calmat que em permet veure imatges: les d’abans i les d’ara; les de més endavant em són difícils de predir, però la meva imaginació crea una continuïtat que em fa seguir. I em deixo enganyar.
            Des de nena que dibuixo felicitacions, a vegades sobre fulles seques, quan era petita. Les preparo a l’estiu, com fan els torroners que vendran les llaminadures per Nadal. És per això que la cançó d’Irving Berlin interpretada per Crosby no em resulta nostàlgica sinó present i la voldria llargament futura.
            Parlem de Nadal i surten les controvèrsies: consumisme; cal passar d’això; temps edulcorat; enganys. En canvi n’hi ha que hi veiem trobades i converses disteses, potser les úniques fora de la pressa de tot l’any; llums suaus i ulls acariciadors. Els joves no s’adonen que els vells necessitem carícies... i la conversa amable n’és una.
            Demà és santa Bàrbara. Com que era patrona de tronades, artilleries i coses sonores, tant el  meu avi com el meu pare, que treballaven a Explosius, la celebraven molt, amb dinars festius, amics i cants a les postres. M’agradava i ara la recordo.
            Per no perdre les musiques, que no són el mateix que les músiques, aquest any he retallat cantores, les he guarnit amb brillantets de vidre dels que venen els xinesos, i fan força goig. Cantem, doncs, perquè diuen que el món s’acaba. I les pensions. Potser demà no podrem ni comprar els lluentons als xinesos.
            *